Presentació del cicle

Els anys 90 ens van anunciar que la història s’havia acabat, que no hi havia alternativa possible a un capitalisme que ja feia anys havia emprès el camí del desmantellament de l’estat del benestar i les polítiques keynesianes. El bloc de l’est havia col·lapsat i era difícil trobar alternatives reeixides al capitalisme en algun indret del planeta.

Però malgrat la dura ofensiva neoliberal dels darrers anys, les resistències a un sistema injust, explotador, repressiu i desigualitari han tornat a prendre el carrer a tots els continents i han florit noves experiències que mostren que la història no s’ha acabat.

A Europa el neoliberalisme es continua reforçant i troba nous mercats per continuar devorant persones i territoris. L’exemple més viu és el recent Tractat de Lisboa, que pretén aprovar d’esquena a la ciutadania la Constitució que les urnes d’alguns estats van acabar tombant. Tot i aquest aprofundiment neoliberal europeu, trobem expressions de resistència arreu del continent al sistema econòmic, polític i social imperant.

El problema continua essent, però, reconstruir referents teòrics i propostes en el context actual per combatre un sistema que viu de l’explotació de persones i pobles. A partir dels anys 70 es comencen a produir canvis del sistema capitalista cabdals per entendre la fi del model de producció fordista i l’estat del benestar, i la progressiva implantació del mode d’acumulació flexible. És aleshores que comença a entrar en crisi l’estat del benestar, l’esquerra reformista i el sindicalisme que es basava en el pacte capital treball dels anys 30 i 40. Des d’aleshores el neoliberalisme va imposar-se-se amb força, primer al Xile de Pinochet i l’Anglaterra de Tatcher, tot seguit als EUA amb el mandat Reagan, i després estenent-se per tot el món occidental de la mà de governs liberals i socialdemòcrates, enriquint més els rics i empitjorant les condicions de la majoria. L’esquerra socialista transformadora va quedar desorientada després del col·lapse soviètic i la manca d’alternativa de les socialdemocràcies. Davant d’un capitalisme implacable que semblava que no trobava obstacles que l’aturessin i el poguessin fer retrocedir enlloc del planeta, l’esquerra anticapitalista, la classe treballadora més combativa s’ha començat a rearmar i ha impulsat noves propostes i resistències.

L’Assemblea d’Endavant de Gràcia hem organitzat un cicle de xerrades i sopars-tertúlia per conèixer, en primer lloc, quina és la fase actual del capitalisme, quins són els mecanismes dels que s’alimenta i quines debilitats té. En segon lloc, coneixerem diverses experiències i propostes actuals de resistència al capitalisme, tant als Països Catalans com en altres punts del planeta. Esperem, d’aquesta manera, contribuir a construir nous espais de reflexió per combatre el capitalisme. La història no s’ha acabat.

No hi ha comentaris

Encara no hi ha comentaris.

RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack

Deixa un comentari